El passat divendres 6 de novembre ens vam desplaçar al Teatre Cirvianum de Torelló una petita representació del Cor Xamusia amb la intenció de veure a les nostres col·legues i amigues de Nàiades.
Estrenaven una obra de... de... com qualificar-la? Un concert? Una obra de teatre? Un musical? Més aviat una barreja de tots ells. Ens esperàvem una obra de teatre amb música incidental a càrrec de les Nàiades - Cor de noies, il·lustrant l'obra de forma sonora des d'un segon pla. Però no, el pes de l’espectacle el van dur les cançons malgrat haver-hi un fil argumental dramatúrgic. I la nostra gran sorpresa va ser quan vam veure que les Nàiades no només cantaven sinó que a més actuaven! Registres de comèdia i de tragicomèdia ja que el període retratat era el franquisme i la primera transició, tragicòmic i tètric a la vegada, coincidint amb els 40 anys de la mort de Franco.
Cançons "d'antes" arranjades primorosoment per Jordi Domènech, que a més ajudava al piano i també actuava. Molt bonic el moment sintonia "Señora Francis". Conduit tot per l'excel·lent actor Jordi Arqué en el paper “doble” del senyor Francesc, un nostàlgic empresari i fundador d’una important empresa catalana que es veu a si mateix com un supervivent i com un dels darrers exemplars representatius d’aquella època. Arqué alterna una representació de la veu de la consciència enèrgica i tronada amb la d'un senyor Francesc ja a les acaballes amb molts anys a sobre -increïble com passava d’un a l’altre en un moment- i que necessita les cures constants d'un equip de metgesses i infermeres (les Nàiades).
Ben dirigides pel director Joan Roura en la part actoral; la musical, tan bé com de costum amb una Buia Reixach transformada en actriu amb una enorme vis còmica. Solos memorables de la Cristina -vestida de faralaes donava el pego- , l'Anna Solans -quins greus més ben timbrats i quina peineta!!- i de la gran de les germanes Serrat, en un tètric-còmic "Una niña fue a jugar" dels Miliki, Fofó i Gaby. Molt potent el culminant "Què volen aquesta gent" que realment tocava ben endins per la música i per les mans del protagonista.
Tant de bo la poguéssim veure per aquí.
Excel·lents Nàiades!! Bona feina!!